Si algú m'hagués dit fa anys el que arribaria a fer esportivament l'hauria tractat de boig. Sempre havia practicat esport de forma irregular, però mai m'ho havia pres gaire en serio. D'adolescent anava a un gimnàs per mantenir-me, feia manteniment, vaig començar fent classes de fitness, jugava a tenis, futbol sala amb els amics, feia molt de tant en tant una mica de natació i finalment em vaig aficionar a la musculació.
Això va durar aproximadament fins als 26 anys. En aquell moment vaig aturar tota activitat física perquè dedicava tot el meu temps a estudiar la carrera d'enginyeria i treballar en 2 empreses alhora per poder cobrir les despeses. Vaig reprendre l'activitat més o menys als 35 anys, cap al 2009, arran de la insistència del meu estimat amic Manuel que em va encoratjar a córrer una cursa de 10km a la Vila Olímpica de Barcelona. L'experiència em va enganxar i vaig començar a prendre-m'ho més en serio fins a debutar en una mitja marató el setembre de 2011. Un any després, el setembre de 2012 en el mateix escenari, correria la meva primera marató.
A partir d'aquí els esdeveniments van anar succeint com si el temps m'hagués preparat una planificació d'anys per endavant. Primer vaig conèixer un grup de gent que es reunia a la platja de la Bogatell tots els divendres per córrer junts. Després aquest grup de gent va resultar que estava constituint un club esportiu i que eren del Baix Llobregat, comarca en la qual resideixo. Dins del grup vaig descobrir l'esport del triatló, la primavera de 2013 ja no només corria a la Bogatell sinó que prèviament nedàvem a la platja. Un company del club em va vendre una bicicleta de carretera de segona mà, dels anys 90, una Peugeot, per poder començar a practicar ciclisme de carretera i em va encantar. El juliol de 2013 vaig debutar en el primer triatló de distància esprint al port esportiu de Badalona.
El món del triatló em va captivar i a la primavera de 2014 vaig participar en el meu primer triatló de distància olímpica a Cambrils, al maig vaig debutar en mitja distància a l'Ironman 70.3 de Barcelona i al setembre vaig competir a l'ExtremeMan de Menorca un altre tritaló de mitja distància. 2015 va ser l'any del salt a la llarga distància. Al maig vaig participar al Half Challenge de Salou i el 5 de juliol de 2015 va arribar l'esperat debut al Campionat Europeu Ironman de Frankfurt. A l'any següent ens vam desplaçar molts membres del club a competir al triatló de llarga distància Vitòria-Gasteiz, actualment dirigit per la franquícia Ironman. Poc després assumiria amb molt d'orgull la Presidència del Club Esportiu No Te Pares, per petició dels membres fundadors i la resta de socis.
El 2017 va tenir lloc la meva tercera participació en un triatló de llarga distància, aquest cop també en un emplaçament mític a Europa. El que diuen és el més emblemàtic de tots els triatlons de distància Ironman a Europa i que va ser Campionat d'Europa fa molts anys. Actualment gestionat per la marca Challenge. El Triatló Datev Challenge de Roth que se celebra cada any en aquesta petita ciutat d'Alemanya compta amb més de 2.000 participants i 250.000 espectadors. Les inscripcions acostumen a esgotar-se en qüestió de minuts a causa de la seva elevadíssima demanda.
El 2018 vaig decidir fer un pas endavant i federar-me cada any per competir amb el Club i sumar punts a les diferents lligues de la Federació Catalana de triatló. 2018 va ser un any de transició en què no vaig competir en llarga distància per poder millorar les meves qualitats esportives en les distàncies inferiors. Però l'any 2019 vaig decidir tornar novament a la llarga distància. Amb 2 companys més, vaig tornar al Campionat d'Europa Ironman de Frankfurt en la que seria la meva quarta i darrera participació fins a la data.
